dilluns, 5 de maig del 2014

Què és el Modernisme ?



El Modernisme va ser un moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XX i al començament del segle XX. El modernisme es coneix en altres països com a Art Nouveau (a França i a Bèlgica), Modern Style (),Tiffany (a EAU)Jugendstil (a Alemanya), Sezessionstil o Wiener Sezession (a Austria), Style 1900Style NovilleFloraleStile Liberty (a Itàlia). En art tot i va tenir incidència sobretot en l'arquitectura i les arts decoratives. Si bé existeix certa relació que els fa recognoscibles com a part del mateix corrent, en cada país el seu desenvolupament es va expressar amb característiques distintives.

Les característiques que, en general,  permeten reconèixer l'Art Nouveau decoratiu pròpiament dit són:
  • La inspiració en la naturalesa i l'ús profús d'elements d'origen natural però amb preferència en els vegetals i les formes arrodonides de tipus orgànic.
  • L'ús de la línia corbada i l'asimetria, tant en les plantes i alçats dels edificis com en la decoració. 
  • Hi ha també una tendència a l'estilització dels motius, sent menys freqüent la representació estrictament realista d'aquests.
  • Una forta tendència a l'ús d'imatges femenines, les quals es mostren en actituds delicades i gràcils.
  • Una actitud tendent a la sensualitat i al complanyiment dels sentits, amb una picada d'ullet cap a l'eròtic en alguns casos.
  • La llibertat en l'ús de motius de tipus exòtic, siguin aquests de pura fantasia o amb inspiració en diferents cultures llunyanes o antigues.  

 Si voleu saber més sobre el Modernisme AQUÍ

dijous, 24 d’abril del 2014

L'arquitectura modernista a Catalunya

L'arquitectura modernista és una arquitectura decorativa, integradora en l'edifici de totes les arts plàstiques. Els arquitectes són sovint decoradors també d'interiors i dissenyen tots els detalls: el mobiliari, la marqueteria, les vidrieres, els mosaics, la forja, etc. Hi ha una reivindicació de les artesanies en un moment de domini industrial.


 * Si vols saber més sobre l'arquitectura modernista a Catalunya  AQUÍ
  
1. Materials i tècniques de construcció utilitzats


Maons de teula
Estuc al foc
Ferro forjat
Volta catalana
2. Trets arquitectònics


Predomini de la
corba sobre la recta
Asimetria de les formes
Detallisme de la
decoració en la recerca
d'una estètica
Ús freqüent de motius
vegetals i naturals
     
Vídeos sobre diferents arquitectes modernistes:





              

dilluns, 21 d’abril del 2014

El modernisme a Lleida

 
El Modernisme fou un moviment cultural i artístic que va sorgir a Catalunya al tombant del segle XIX. Els principals consumidors d’aquest nou art van ser la burgesia catalana i els intel·lectuals de l’època, que es van sentir especialment atrets per les ondulants i florides formes d’un estil que encara avui dia atreu per la potència dels seus colors. Les principals mostres del Modernisme a Lleida es trobem en l’arquitectura. 
Lleida acull múltiples construccions de caràcter modernista, moltes de les quals han estat objecte de recents restauracions que els han retornat la plenitud original.
Aquest bolg ens mostra les façanes més esplendoroses que conservem a la ciutat.
Gairebé tots els edificis són projectats per Francesc de Paula Morera i Gatell,nascut a Tarragona el 13 de març del 1869 i nomenat arquitecte municipal de Lleida l'any 1906.     
   
El Modernisme a Lleida AQUÍ

Explicació sobre el Modernisme Català AQUÍ

Bibliografia de Francesc de Paula Morera i Gatell AQUÍ

Vídeo sobre el Modernisme 

diumenge, 20 d’abril del 2014

L'Aquàrium

Situació: Jardins dels Camps Elisis


Petit edifici  construït per l’arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell amb totxo vist adornat a l’exterior amb ceràmica vidriada. Les portes i finestres mostren la típica disposició esglaonada tant freqüent en el modernisme.

L'interior, malauradament espatllat degut a la seva actual utilització, encara conserva unes interessants bigues gravades.Fou construït l'any 1900 i restaurat recentment.


Escorxador




Situació: C/ Lluís Companys,22


Edifici d’estil  projectat per Francesc  de Paula Morera i Gatell  .Data de l’any 1918.

L’edifici es compon de dues naus disposades perpendicularment, d’estructura senzilla i unides per un element cilíndric amb una cúpula enrajolada.
L’entrada principal està formada per dues portes de construcció monumental.
Tal com el seu nom indica, va servir per a les seves funcions de escorxador des de la seva construcció l’any 1918 fins que a l'any 1984 es procedeix a la seva restauració i remodelació per convertir-lo en equipament cultural.
Actualment és el teatre municipal de Lleida.

Cases Balasch




Situació: Rambla d'Aragó, 31,33,35

Edifici d’estil, projectat per l’arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell. És un conjunt de tres edificis alineats i esglaonats que data de l’any 1914.
Destaquen les dues plantes amb tribuna i portals amb arrimadors de marbre esgrafiat, escales i paviment de marbre, fusteria modernista a la porteria i baranes, i estucats florals.

dilluns, 14 d’abril del 2014

Casa Baró - La Vinícola



Situació: Avda. de Blondel, cantonada Avda. Catalunya

Edifici projectat per Joan Bergós del que es l´immoble més significatiu, data de l´any 1921.
Es situa en una època de transició en que els esquemes modernistes s’utilitzen de manera circumstancial.
Element únic del modernisme a Lleida per les seves característiques formals en els tractaments compositius de la façana amb els miradors del xamfrà i el singular tractament dels forats, tot reforçat amb la qualitat cromàtica de l’arrebossat.
Son de remarcar els dintells ondulats i el teixit de l’arrebossat de la façana, amb esgrafiats de formes geomètriques.
Durant la seva rehabilitació van aparèixer al soterrani les restes de la antic Portal de Sant Antoni (segle XVII). Es tracta d’una de les portes d’entrada a la ciutat que fou ampliada amb una nova muralla.

Es conegut popularment com La Vinícola ja que durant molts anys la seva planta baixa fou una bodega amb aquest nom.

Casa Morera - la Lira



Situació: Avda. Blondel, 72.

És anomenada també Casa de la Lira, per la forma de la façana.  Construïda entre l’any 1910 – 1911 per l’arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell.


Els elements que fan d’aquesta casa un exponent únic del modernisme de Lleida són la seva senzilla però elegant façana culminada per un frontó d’original disseny que combina el totxo vista amb l’arrebossat de les parets, la forma de les terrasses que recorda la Lira, les finestres escalonades (també molt habituals en les edificacions modernistes), la forja del balcó principal que sembla fer una forma de papallona o de borinot. Les dues M entrelligades que presideixen la façana i fan referència als inquilins de la casa, la família del poeta Magí Morera.

Antic cinema Vinyes

Situació: Avenguda de Blondel



Aquest edifici  va ser construït l'any 1920 per l’arquitecte  Francesc de Paula Morera Gatell essent uns dels primers cinemes de Lleida.
Va ser projectar amb una barreja d’estils, entre modernista i noucentista.
L'Obra Social "la Caixa" el va adquirir i el va reformar l'any 1985 per convertir-lo en la seva seu a la ciutat. Actualment, després de dues reformes dutes a terme els anys 1997 i 2004, respectivament, disposa d'una sala d'exposicions, un vestíbul, un auditori de 226 places i dues sales d'actes de 50 places cadascuna.

.

Edifici Xammar


Situació:  l’Avda. Blondel, 9.

Edifici de l’any 1920 projectat per l’arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell.
L’edifici que tenia dues plantes d’alçada, fou remuntat respectuosament l’any 1950 segons projecte de Marià Gomà. Aquest afegit està fet amb la sensibilitat suficient perquè la façana tingui un aspecte unitari.
Tenen certa qualitat els detalls d’ornamentació del pati interior de la planta baixa.
La porta d’entrada original – alterada ja que en un costat es va obrir una coneguda cafeteria – donava accés als carruatges a un pati que s’allargava fins gairebé el final de la planta.


diumenge, 13 d’abril del 2014

Casa Magí Llorens

Situació: Carrer Cavallers - Carrer Major


Edifici d'habitatges en cantonera, de planta baixa i quatre pisos. Façana que matitza la perspectiva horitzontal amb balconades corregudes tot i rematant el xamfrà amb tribuna envidriada. Alguns interiors conserven els originals enteixinats al sostre i pintures murals modernistes. Escales de pedra, estructura mixta de murs i pilars, forjats de fusta i volta catalana, balconada de forja i pilars de fundició.

La dilatada història de la casa en un lloc tan cèntric ha fet que fou seu de entitats tant diverses com l’impremta de Joventut Republicana de Lleida, la Creu Roja o la Organización Juvenil Española (OJE). També hi va viure el poeta Magí Morera i Galicia.
La seva planta baixa tingué al 1908 una de les primeres sales de cinema de la ciutat, el Porfoliograph, més conegut com el Porfolio.



Casa Mercior

Situació: Avda. Blondel cantonada amb plaça Sant Francesc. 


Immoble  projectat per l’arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell. Data de l’any 1910.
Tractament de pell plana, balcons en voladís i tribuna en el primer i segon pis amb vidrieres policromades del mateix estil.
Destaca la gran riquesa cromàtica, l’estucat amb pedra, la fusteria i la forja amb corbes modernistes.
La seva estructura interna manté pilars de fundició, escala de fusta i rajola de València.
L’edificació revalua la plaça Sant Francesc contrastant amb les altres edificacions pel seu valor cromàtic.
 
Els baixos han sofert modificacions per adaptacions a nous usos.

Edifici Pal·les

Situació:Avda. Blondel


Edifici projectat i construït entre els anys 1912 i 1915 per l’arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell, per encàrrec d'Eduard Aunós per ser utilitzat com a hotel.

De façana molt sumptuosa amb profusa decoració. Les columnes s’aixequen fins a dos templets que coronen l’edifici.

Recentment, s’ha procedit a una remunta, que ha canviat substancialment l’aspecte de l’edifici, malgrat que s’ha respectat la façana original.